dimarts, 22 de març de 2011

La guia de les accions


Què ha de guiar l'acció política? Perquè, a fi de comptes, la vida humana és política, diria que en això no hi ha controvèrsia, la política, segons Hannah Arendt, és allò que passa entre els humans, i sembla que sí, que passen coses inevitablement. Estem condemnats a viure plegats.

Dons això, què ha de guiar l'acció política a fi d'aconseguir una vida bona, sigui el que això sigui. Ja que se suposa que, sigui el que això sigui, és aquesta la qüestió.

Hi ha una dualitat aproximativa a això que, ben mirat, conflueix en el mateix punt. Podem dir que l'acció política l'ha de guiar el coneixement. Molt bé, però, això hauria de ser un coneixement exhaustiu de la realitat, cosa que sembla ben lluny d'haver-se assolit. Com a molt tenim un coneixement parcial, en el millor dels casos. Certeses absolutes no n'hi han. O bé l'ha de guiar la prudència, la cautela, la convicció profunda que no sabem tot el que cal saber per a prendre decisions massa radicals.

Si entenem la ciència com la veritat pura i dura no tenim solució, si l'entenem com un intent de recerca, d'enquesta col·lectiva, de canvi, de raó en construcció, podem arribar a alguna banda. Si no, què fer amb l'escalfament global, del que nomes sabem una part? Que fer amb les nuclears, de les que el que sabem i res s'assembla tant? Què fer de les conseqüències de la genètica, de les que no tenim ni idea? Les sabrem després de l'acció, aquesta és la cosa, i l'acció la farem avui.

Llavors què ha de guiar l'acció humana?

Les nuclears, per exemple, trobem científics qualificadíssims que hi estan a favor, i també científics qualificadíssims que hi estan en contra, i polítics (anem a suposar) honestíssims, que volen el benestar social que hi estan a favor per no aturar l'economia i no caure en l'atur i la pobresa, i també polítics (seguim suposant que honestíssims) que hi estan en contra precisament perquè hi veuen perills que impliquen la fi del benestar. I el poble, què vol el poble? A qui creu? A qui segueix? A qui vota? A qui li garanteix mantenir el seu tipus de vida o a qui li diu que ho perdrà tot? Què sap el poble? No sé si sap però està clar que sí rep les conseqüències del que es faci.

El coneixement absolut que no tenim? La capacitat de convicció dels polítics? La força de la majoria? ... la ciència, el poder de la retòrica, o la democràcia dels ignorants!

En tot cas sembla clar que no podem esperar a assolir coneixement per actuar, aquesta és la qüestió. La racionalitat ens diu que la raó, tot i que voldria, no té tota la raó. Hem de construir sobre la marxa el què.

La resposta ha de ser una resposta social, que involucri tots els actors, i potser caldria adoptar un component de flexibilitat que ens permeti rectificar i canviar les accions abans de caure pel precipici.

Ens cal entendre què estem construint amb les veritats que sabem i les accions que emprenem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada