dimecres, 16 de març de 2011

Nuclears? No gràcies


El Japó està passant un moment difícil, Quan la natura es desferma l'arrogància dels pobres humans es queda en no res. Som part de la natura i és ella qui finalment tindrà la darrera paraula.

A la tragèdia personal de pèrdua de vides humanes i desestabilització d'una societat s'hi ajunta una tragèdia molt més gran, la del perill nuclear, i per una d'aquelles estranyes jugades del destí, en un país que ja sap què vol dir això. Són l'únic país que ha sofert l'esclat de dues bombes atòmiques, que van ser llençades  sobre població civil per l'únic país que ho ha fet fins ara, els EUA.

L'energia nuclear és vista per molts com la gran solució, ens cal energia per a mantenir el tren de vida que duem i aquella s'ha de treure d'on sigui, estranyament no se'ls acut que potser el que cal és canviar el tren de vida.

Segurament seria bo fer servir l'energia nuclear ja que evitaria tenir que canviar moltes altres coses, però hi ha darrera d'aquesta energia quelcom que ignorar-ho, com s'ha anat ignorant reiteradament, no ho elimina. No sabem què fer amb els residus, el cas de totes i cadascuna de les centrals, i no sabem què fer per aturar un procés de radiació desfermat per causes de l'atzar, o falles del tipus que siguin.

Això es el que ha passat reiteradament, tot i que no hi hagi intencions de dur-ho al coneixement de la societat. I és el cas a Japó ara i avui, va ser-ho a Chernòbil, o a Pennsilvània ja fa uns quants anys, o a Con Edisson, prop de New York, o al Japó mateix a Tokaimura, al 1999, una planta de processament de residus nuclears, on ja van tenir una catàstrofe considerable que els mitjans no se'n van fer ressò, a Brasil a Goiania, ... no sé quan més es necessita per què decidim que això és molt perillós.

Agafem un material que a la natura és totalment innocu i en el procés al que el sotmetem a fi d'extreure energia el convertim en un producte summament nociu per la vida, i nociu per la vida durant centenars de milers d'anys. El posem en bidonets i els guardem en un descampat, apa, ja està (això quan no llencem aquests bidonets al mar cosa que encara és fa). Algú en deu fer algun benefici però, per mi, està clar que la humanitat no.

Per defensar l'energia nuclear un s'ha d'haver begut l'enteniment. No hi trobo cap més explicació.
Aquí podeu veure què va passar a Chernòbil i francament esgarrifa. Tant de bo la desgràcia que assota Japó serveixi de reflexió i abandonem d'una vegada aquesta estúpida manera de jugar-nos la vida. 

Nuclears? No gràcies.

3 comentaris:

  1. nuclears? no Gràcies
    llàstima que haguem d'aprendre'n a cops d'estopa i llepi sempre qui no era convidat al festí privat d'uns quants, d'aquells que decideixen perquè els deixem decidir i llavors tot plegat és complica; la terra no te son i quan se li esvera la gana remou les entranyes. potser tot plegat és un reflex de tot plegat? potser...
    en tot cas tristesa per un poble vençut i destrossat, encendré una espelma per encomanar-los-hi llum de cera.

    ResponElimina
  2. Aspa!
    Sí, és una merda que sempre llepin els de sota, els que menys culpa tenen. Als japonesos els cal tota la solidaritat i ajuda que puguem donar-los, no sols material sinó afectiva, clar que si, sortosament l'espècie humana davant de les adversitats té una gran capacitat d'empatia i de solidaritat. Això és el que fa que encara puguem creure que val la pena aquest món...
    La putada és que davant la catàstrofe nuclear no hi ha solució possible, no n'hi ha, no n'hi ha, ! a veure si se'n donen compte, a veure si diem tots que no, ben fort.

    ResponElimina
  3. Hola,
    penso sincerament que només ens queda una opció: morir-nos.
    De rectificar no hi ha forma i veient com s'estàn comportant els governs a partir de lo del Japó, està clar que morir o morir. Ara resulta que si la tecnologia emprada en el seu dia per la construcció de la central de Fukushima és americana, alemanya o d'on sigui, els paisos respectius valoren la catàstrofe d'una manera o d'un altre i no tenen cap escrúpol en enganyar-nos.
    Quan els interessos van per damunt de les persones, com ja fa un munt d'anys, et demostra quin tipus de societat tenim, però es que el que està passant ara, amb una situació que pot arribar a 10.000 morts i que aquesta xifra no els esgarrifi, si no que continuen mentint, està clar: a morir-nos toca!
    Que tingueu un bon dia.
    @

    ResponElimina