divendres, 5 d’agost del 2011

Els que vetllen pel bé del món


Tenim un món ple d'organismes que vetllen perquè visquem bé. És tot un descans el saber-ho. Entre aquests hi han organismes com la FAO (Food and Agriculture Organisation), el FMI (Fons Monetari Internacional), el Banc Mundial o la OMC (Organització Mundial de Comerç). No cal patir que no són els únics, n'hi han més.
Gràcies a aquests organismes els països amb problemes solen... tenir-ne més. En general suposen que cap país pot sortir per sí mateix dels problemes que té i els forcen a adoptar polítiques, gairebé sempre, i el gairebé és de cortesia, que els van en contra i els fa més i més dependents de les ajudes.
La FAO diu que cal augmentar la producció d'aliments per a pal·liar la fam, però resulta que al món hi ha aliments de sobres, el que passa és que estan mal repartits (veure el que en diu Esther Vivas al respecte). S'impulsen els cultius que no responen a les necessitats dels pobles sinó als interessos mercantilistes, l'ús de transgènics, que si bé semblen una solució per a collites més productives i resistents finalment fan que els agricultors pobres depenguin de les multinacionals, tant en el subministre de llavors com de fertilitzants, i això fa que s'empobreixi la diversitat del planter i la fertilitat del terreny, el que a la llarga fa més dependents als agricultors pobres.
Les causes de la fam no són de producció d'aliments, ni pels desastres naturals, sinó polítiques. Els preus dels aliments es determinen en les borses occidentals, que com ja sabem al que es dediquen és a especular. La borsa és la catedral de l'especulació i està molt ben santificada al nostre món. L'especulació reverteix inevitablement en el preu final, ja que si no es fa riquesa de la producció d'alguna banda han de sortir les garrofes, i qui paga en són els pobres del món que tenen dificultats per a simplement menjar. Compres a 10 i vens a 400, negoci rodó.
L'FMI i el BM el que volen, sobre tot sobre tot, és que els països endeutats paguin els deutes independentment de cap altre plantejament, qui ha ocasionat el deute, on ha anat a parar, a qui ha afavorit, etc. Sovint uns deutes que han servit per espoliar al país i enviar riquesa al primer món. A ells els queda sols el deute. Dit en català: cornuts i pagar el veure.
El BM i l'FMI donen crèdits als agricultors perquè puguin finançar les seves collites, créixer i pagar les deutes que han adquirit, però això el que fa de bon començament és endeutar a la població pobre, i són, a més, crèdits dirigits a determinades activitats que generalment, també un generalment dit per cortesia, provoquen deteriorament ecològic i mediambiental. Crèdits que s'han donat regularment a països amb una manca evident d'estructura política i social, sota la direcció de dictadors corruptes, el que agreuja encara més la cosa. Finalment, els agricultors pobres, al no poder resistir l'escomesa dels mercats o el deteriorament de l'entorn, han d'abandonar les terres que han conreat durant generacions. Terres que acaben, com no, en mans dels inversors estrangers.
L'FMI demanda, per a donar crèdit, reformes estructurals i estabilitat als països receptors. Aquesta estabilitat del consum es cerca reduint la despesa pública i aquesta reducció afecta invariablement als pobres, als rics no els cal l'ajuda pública que ja s'ho poden pagar ells el que els calgui. Si no hi ha despesa pública, dirigida per l'estat, llavors l'increment de l'economia es lliura a la inversió privada, al lliure mercat, que ja se sap que de lliure no en té només que el nom. Els qui fan l'agost són els mercats financers i d'inversió que es queden a baix preu el que per a altres es vital: terres, fonts de regadiu, recursos naturals, patrimoni, etc.
La OMC ajuda als països pobres demanant que no hi hagi cap tipus d'aranzel ni subvenció en la circulació de productes, ja que aquests, diuen, distorsionen el mercat. Això si, els països centrals, occidentals, capitalistes per entendre'ns, mantenen les subvencions a una industria agroalimentària pròpia, el que se'n diu dumping, que està molt més desenvolupada i industrialitzada, el que provoca puguin vendre a preus molt competitius (a tall d'exemple, una vaca als EEUU té dos $ de subvenció diaris, més que la immensa majoria de persones del món, uns 3000 milions, que passen gana) i amb una caiguda de preus totalment deslleial enfonsen encara més els sistemes agrícoles del tercer món... i llavors aquests s'han d'endeutar encara més.
És una roda que no para! I una vergonya!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada