La massa

Des de l'època clàssica vivim un canvi de paradigma que ha anat transformant el món inexorablement. Del món de la justícia grega vam passar al món del dret romà. Un canvi substancial, ja que a partir d'aquí la idea de justícia quedava en entredit, en suspens, i des d'aquí sols el poderosos podien assolir el domini de la societat. El dret no és justícia ni de bon tros, per molt que així se'ns vulgui fer creure. La consolació pel poble, i la manera de tenir-lo callat, va ser el famós panem et cirquenses.

La Revolució Francesa del 1789 va donar de nou un salt considerable en aquest camí al establir que els éssers humans eren subjectes de dret i no individus de valor. Els drets són quelcom intangible que marca la vida dels éssers humans sense tenir en compte la realitat del que significa viure en pau i en justícia. I, sobre tot, es va impulsar un dret per damunt de tots els altres, un que és inqüestionable en gairebé cap sistema polític dels que existeixen avui, que es remarca sempre amb un pleonasme, la propietat privada.

La Revolució va ser simplement l'ascens de la burgesia al poder social, un canvi des d'una aristocràcia podrida a una altra classe dominant que ha acabat estant tant podrida com l'anterior. Els drets esventats foren sols elements de persuasió per un poble que feia falta per a que el canvi es produís.

L'imperialisme napoleònic i la Restauració subsegüent no van fer més que confirmar l'impuls burgés que atiava la revolució, implementant una societat classista, continuació o transformació d'un feudalisme tradicional, on es va transformar que el que marcava el domini de classe ja no era la sang o l'ascendència sinó el diner i el poder econòmic.

L'engany era fomentar allò de que si vols pots, el triomf com a paradigma de l'èxit, no ja social, sinó existencial. La realitat és que molt pocs poden triomfar, pocs són els escollits i molts els perdedors. La idea de progrés ha calat en la societat sense que aquesta s'hagi adonat del mal que li ha fet aquest suposat progrés. D'altra banda, aquesta idea elimina l'atzar del panorama de la realitat, un element que és indissociable de la realitat i que significa bàsicament l'absència de control.

Al segle XIX es produeix la revolució de les revolucions, la revolució industrial, que va transformar les maneres de produir bens socials, i de retruc riquesa. El proletariat que hauria pogut mantenir una lluita de classe per tal d'exigir un lloc digne dins de la societat va ser transformat a traves del dret i els estats en una societat de consumidors, de propietaris en potència, que es veien reflectits en els burgesos benestants, en les elits socials, i no tenien cap interès en perdre les expectatives, l'única cosa real que tenien i tindran. La societat de classe va ser transformada en una societat de consumidors, o sigui en una societat de massa.

L'individu, que era l'element fonamental de la revolució burgesa ha estat substituït per un atomisme anodí dins del conjunt social., de la massa Per això triomfen tant els clubs de futbol i similars, les pàtries de la massa. Sentir-se part d'una identitat col·lectiva esdevé fonamental quan s'ha perdut la pròpia individual. Un espai on triomfar passa pel damunt de qualsevol altre aspecte. L'esport és l'antítesi de l'humanisme, de la solidaritat.

Deia, si no m'erro, B. Brecht irònicament, que als governs els convenia dissoldre el poble i escollir-ne un altre, i sembla que això és el que han anat fent al llarg del darrer segle. Avui més que un poble tenim una massa social. Una massa que està al servei d'un sistema de producció de riquesa. Els governs no es preocupen de les necessitats del poble sinó de les necessitats del sistema, una entelèquia que pren carta de realitat. Una realitat sostinguda per un imaginari no pot ser de cap manera una realitat, no ja feliç, sinó simplement satisfactòria amb la vida real de les persones.

Canviar de govern no sembla que hagi d'arreglar-ho, és el mateix amb una altra fesomia. Per girar la truita sembla que l'única manera seria canviar, destruir, la massa per aconseguir desvincular els individus consumidors de la idea de club, de nació, del sistema de drets i recompondre una societat d'individus on valors com la justícia o la dignitat els substitueixi.

Hi ha crisis ens diuen, mai a la història de la humanitat hi ha hagut tanta riquesa com avui. Certament hi ha crisi, però no és econòmica.