Canviem o no?

Darrerament hem assistit a una explosió d'insatisfacció per part d'una bona part de la ciutadania, una indignació que és absolutament lògica i natural quan es veu com aquest sistema exclou a molts ciutadans del seu sí. Ara bé, hem d'estar d'acord que ha estat sols una part de la ciutadania, hi ha una altra bona part, diria que més gran, que no diu res al respecte i que ja li va bé. I també que això és quelcom que afecta al primer món, poca cosa té a veure amb la immensa majoria de persones del planeta terra que no tenen res de res. Aquests fa dies que ho passen malament i ningú, o molt poques veus, en diuen res.

Què es vol? Un canvi de sistema o que el sistema ens permeti estar-hi a dins? Sembla que més aviat la queixa va encaminada a que el sistema ens exclou, ens impedeix prendre'n part, i això és el que motiva la queixa.

Aquest sistema es caracteritza per haver transformat els ciutadans en consumidors, per, enlloc de produir per a satisfer les necessitats de les persones, generar necessitats per allò que es produeix, per a mantenir-nos esclaus de la insatisfacció permanent generant una dinàmica de creixement imparable i impossible. Aquest camí ens du inevitablement allà on som, atur, exclusió, esgotament dels recursos, polarització social, fam, explotació del tercer món, etc., tots ja sabem què hi ha.

Hi ha moltes coses que es poden fer per canviar el sistema, i passen fonamentalment per una: canviar! Res tan simple i alhora tan difícil. Què vol dir canviar? Deixar de ser consumidors, deixar de seguir la dinàmica que el sistema ens imposa. Però això implica una cosa que és, de fet, el que motiva la queixa de la gent: estar exclòs del sistema. I, a més, implica dificultats. El camí que ens duria a una millora real és difícil i dur. La gent no vol això.

Cal deixar d'alimentar el sistema, sortir-ne. Per exemple: Podríem deixar d'anar en cotxe i no consumir més petroli, podríem deixar de tenir relacions laborals en base al salari i tornar a l'intercanvi, podríem deixar de viatjar en avió i quedar-nos allà on som, podríem deixar de comprar tants i tants objectes inútils i comprar sols allò imprescindible per viure, és a dir: menjar (cosa, d'altra banda que és la realitat de la immensa majoria de persones d'aquest món), podríem deixar de fer servir el mòbil i comunicar-nos d'una altra manera, com es feia fa cinc-cents anys, podríem deixar de fer servir els bancs i pagar-ho tot en metàl·lic, podríem repartir allò que tenim amb els que no tenen, etc., etc., etc. S'em dirà que tot això és molt extremista, però no deixa de ser així, amb els matisos que s'hi vulguin posar. En tot cas, on volem començar el canvi? Canviar és fotut, aquesta és la cosa.

Canviar el sistema vol dir canviar, no és possible canviar i seguir fent el mateix. Al final em temo que sols quan les condicions canviïn, és a dir, arribem a l'esgotament, al col·lapse, canviarem, i no de gust sinó per força. Si ens quedem enganxats a la necessitat, real o imaginària, sobre tot imaginària, els que no tenen necessitat tindran eines per a explotar els necessitats i així seguirà l'especulació que enriqueix a uns pocs i exclou a molts, sobre tot els del tercer món que ja fa dies que se la passen malament.