dimarts, 5 de juliol de 2011

Malthus no tenia raó


80.000 persones moren de fam cada dia. 80.000! Cada dia! Sembla mentida que en un món tan ple de riquesa com el que vivim passi això.
Creixent no s'arregla la cosa. El creixement econòmic només durà a una més gran implementació d'aquest fet. Els rics es faran més rics i el pobres més pobres. L'única manera en què es pot resoldre aquesta injustícia és repartint la riquesa, una cosa que la societat opulenta no vol fer de cap manera.
Se sol fer servir les tesis maltusianes per explicar el desori del planeta però això és una fal·làcia. De fet, l'increment de despesa i de consum de recursos només forma part del primer món, la resta va fent dia a dia i no esgota ni exhaureix els recursos, en tot cas la feina la té per tenir prou recursos per a sobreviure. Al primer món ens mengem la part que no ens pertoca, i no només, sinó que pretenem, en mor de la necessitat de mantenir el nostre mode de viure, hipotecar les generacions futures (si és que aquestes arriben a poder ser) amb el saldo de deixalles i contaminants que nosaltres produïm. Necessitem energia, mantenir la despesa o se'ns acaba el mode de vida que vivim. És una vergonya, vaja.
Per anar bé, hauríem de deixar el món igual o millor que quan el rebem, més net, més ple de vida, més agradable, més amable, i això ja fa temps que no passa. L'única solució passa per decréixer i netejar la porqueria que hem anat acumulant. Una feinada!
Si fóssim conscients de la fam del món acabaria ben aviat, el que passa és que ho sabem, i ens sap molt greu en la majoria de casos, però no en som conscients, no ens toca de prop, i gairebé sembla que la costum de la noticia hagi fet que ja ni sigui noticia. En tenim prou intentant resoldre allò que ens toca directament, encara que la solució impliqui el mal d'altres. És trist però és així. La compassió no ens en fa ser conscients, en tot cas la passió, patir-ho en carn pròpia.
És clar que al primer món també hi ha una polarització enorme i una bona part dels que hi són són més aviat víctimes que culpables. Hi ha una colla de lladres que es queden la riquesa generada, que especulen amb la necessitat dels altres, i que viuen com a paràsits del conjunt. Aquests haurien d'anar a la presó directament.
Què fer? Hi ha coses més fàcils que les que apuntava en un altre post. No comprar res a multinacionals. No fer servir programaris privatius i passar-nos massivament a programaris lliures. No tenir diners a qualsevol banc, cercar banca ètica que, tot i que costa de creure, n'hi ha. No consumir coses que venen de lluny ni les que venen de prop i estan subvencionades, aquestes destrueixen el mercat i fomenten els monopolis alimentaris. No agafar avions només si és estrictament necessari. No comprar a Repsol res de res. No comprar-nos un element nou, del tipus que sigui electrònic, de vestir, de la llar, etc., fins que el vell estigui totalment trencat i no es pugui reparar. Veure aigua de l'aixeta de manera general i exigir a les autoritats la qualitat de la mateixa.  Donar als altres allò que no fem servir. Consumir productes en envasos retornables. Deixar de fer esport i posar-nos a jugar.
No esperar que comenci un altre per fer-ho nosaltres.
Podem fer moltes coses, doncs fem-les, quantes més en fem més avançarem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada