divendres, 8 de juliol de 2011

La quota


Tot i que l'activitat humana ja fa temps que està descontrolada i ha generat diferències i polaritzacions socials entre rics i pobres, fins no fa gaires anys sembla que el planeta era capaç de restituir allò que desfèiem i tornar-ho a posar en solfa. Deixant de banda les injustícies que això du implícites fins a cert punt podria haver qui defenses que la vida és una lluita i cadascú té allò que li toca. En tot cas, això fa ja uns quants anys que no és així, si no m'erro, a meitat d'any ja ens hem menjat l'energia que el planeta és capaç de reposar, la resta de l'any ens mengem el futur, un futur que cada vegada serà més negre. No sols hipotequem el nostre futur sinó que hipotequem el futur dels altres i del planeta sencer. Un desastre, vaja.
El sistema de vida que destrueix l'equilibri no és el de la immensa majoria del món, sinó el de la minoria benestant, opulenta, de les societats occidentals. Si tot el planeta visqués com vivim els occidentals no donaria prou de sí, ens farien falta tres o quatre planetes per a suportar-ho. Conclusió, alguns hem de deixar de consumir.
Potser seria interessant instituir un carnet o targeta energètica, de la manera de la dels radiòlegs que va canviant de color i quan han rebut prou radiació els diu que deixin d'exposar-s'hi. Aquest xip ens donaria la nostra quota d'energia disponible, la que pot generar el planeta dividida per tants habitants com hi vivim. No podria ser intercanviable ni transferible, et toca la que et toca i prou.
Amb el ritme de vida de més d'un, no al juny, sinó a fi de gener ja l'haurien exhaurit. Potser llavors ens hi miraríem més en com la gastem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada