Avui fa 75 anys que uns militars van trair el seu deure i es van alçar contra la nació i el poble als que havien de defensar. Va haver un milió de morts i un desastre humà d'enorme magnitud. Quaranta anys de dictadura que van dur-nos a un endarreriment extraordinari i a una vida gris, plena de por i mancada de llibertat. Després de tant de temps i d'una transició que va ser penosa, per molt que l'esbombessin com a modèlica, avui encara no s'ha fet justícia i no s'ha condemnat de manera institucional aquell fet. Els que van seguir defensant la república continuen constant com a criminals i els que la van trair encara llueixen en algunes places i carrers d'aquest país.
De moment, l'únic jutge (Baltasar Garzón) que s'ha dignat posar aquest tema sobre la taula ha estat cessat. El parlament no ha fet cap declaració institucional al respecte. Mentre, la dreta més reaccionària, hereva d'aquells traïdors, campa al seu aire i munta federacions que exalten l'alçament i escriuen enciclopèdies que tergiversen la veritat històrica. Un es pregunta si realment el franquisme va acabar o simplement es va transformar sota un paraigües nou.
Valgui aquest petit escrit per agrair a tantes dones i homes que van lluitar i defensar la república i la llibertat i als qui el seu país encara no ha fet justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada