Tota societat té un paradigma en el que es desenvolupa la seva quotidianitat. En la societat del segle XXI la tecnologia d'Internet ens ha portat a una nova manera de relacionar-nos i de conèixer, i d'atrapar-nos en allò que és el que és guai o cal fer per estar en onda i no restar exclòs.
Però no tot és allò que sembla.
Una de les estructures sociotecnològiques que avui semblen més en onda es Facebook. Si no estàs a Facebook et falta quelcom. La joventut, les empreses, les societats de qualsevol mena, les associacions, els diaris i un llarg etc., tenen una pàgina a Facebook que és el que els connecta amb el món.
Internet és una xarxa on relacionar informacions i persones, interessos i possibilitats, on generar vincles, on descentralitzar el coneixement. Facebook, un programa que fa servir la xarxa per esdevenir una teranyina en la que quedar atrapat, on centralitzar el fet relacional i on enlloc de possibilitar l'emancipació esdevé un sistema de control a través de la banalització de la privadesa.
No es poden tenir molts amics, la pròpia definició d'amistat exclou aquesta possibilitat, com no es poden tenir molts amors. L'amistat, igual que l'amor, necessiten un espai de privacitat on desenvolupar-se. Facebook és un aparador on la relació entre els éssers participants esdevé obscena. On els controladors, els amos del tros, o sigui gent relacionada amb la CIA, amb Paypal, amb control de capitals, són els que tenen la capacitat de censurar allò que és possible dipositar-hi o no.
Facebook és un producte de la cultura neoliberal on els propis membres es dignen lliurement dipositar noms, adreces, fotos, interessos, relacions personals, ideologia, localització, etc., etc., a la possibilitat de control per part d'una organització que està a l'ombra i que pot fer el que li sembli amb tota aquesta informació. El que en altres indrets seria una obscenitat aquí esdevé una cosa fantàstica i voluntària.
Hem d'empènyer la societat xarxa, és una de les millors emergències que ens ha donat la tecnologia, una estructura que pot donar lloc a l'adveniment d'un més alt nivell de ciutadania i de comunicació. Però hem de ser curosos i no caure en les teranyines que ens volen fer perdre el que hauríem de conquerir, la llibertat i la independència.
Gràcies Arcadi, es pot dir més fort, però no més clar. Fa molt temps que dic que hem d'anar amb compte, que tot sembla molt meravellós, però precisament per això hem de ser capaços de respectar el mitjà i així ens respectarem a nosaltres, per saber on ens fiquem. Sembla extrany que el poder estigui d'acord en que tots poguem accedir a la xarxa, però ull! precisament per això, per aquesta facilitat, hem de sospitar que no tot és tan bonic com ens ho pinten.
ResponEliminaSiguem responsables i conscients del que tenim entre mans.
Salutacions.
@