Una cosa són els dogmes que ens tramet l'hegemonia cultural i política i una altra la realitat estadística. Sovint ens diuen una cosa, que a força de ser repetida pels mitjans acaba esdevenint dogma públic, però la realitat és tota una altra, la cosa és que la veritat és la que és, sols cal obri-s'hi i veure-la.
El govern d'España reforma la constitució sense comptar amb la ciutadania. La constitució és la llei que regula totes les relacions polítiques i socials d'un país, és vital, per tant, entenent que estem parlant d'una democràcia, que el poble accepti i autoritzi aquest marc legal, en cas contrari no serà un govern del poble el que resultarà.
Per què no han sotmès a referèndum la reforma? Perquè saben que si ho fessin segurament perdrien, la democràcia queda segrestada pel poder polític que està al servei del poder financer. Retallar la despesa pública és un atemptat a l'estat del benestar, a sostenir condicions de vida satisfactòries per la població i és un assassinat de la democràcia, de la dignitat del poble. I ha de quedar clar, no estan autoritzats a reformar la constitució sense un referèndum, entre altres coses perquè ni tant sols ho tenien en el seu programa, per tant, és una estafa a la població. Parlar d'equilibri pressupostari és la manera de dir que redueixen l'estat del benestar. Volen deixar el sostre de despesa pública en el 0,4% del PIB quelcom que cap, cap!, país de la UE ha aconseguit mai, EEUU té un 15% . No només eliminarà l'estat del benestar sinó que anirà en contra de la recuperació econòmica. Reduir el dèficit de l'estat amb la despesa pública i social és fer-ho a costa de les classes populars, o sigui, les més desafavorides.
Cal entendre de què parlem sobre tots aquests assumptes o ens perdrem amb la retòrica del poder, el coneixement és la base de la llibertat, un coneixement que se'ns nega de manera sistemàtica quan s'esbiaixen les informacions.
Què és l'estat del benestar?
L'estat del benestar implica transferències socials, és a dir, transferir d'un grup a un altre, d'una classe social a una altra, dels que més tenen als que menys tenen, per obtenir un equilibri social on tothom tingui una vida digna i satisfactòria, on s'equilibrin les desigualtats socials, es generi ocupació quan l'empresa privada és incapaç de fer-ho i es protegeixi a la ciutadania de la misèria. Sense pensions la majoria de gent gran viurien en la misèria més absoluta.
Hi han quatre grans pilars que fonamenten aquest estat:
- Sanitat pública
- Educació pública
- Pensions.
- Ajudes socials.
Com sabem el grau de desenvolupament de l'estat del benestar (EB)?
Es calcula sobre el percentatge de despesa pública del PIB. Cal entendre, però, que això s'ha de fer segons la unitat de poder de compra de cada país, ja que un euro no compra el mateix a España que a Alemanya, ni costa el mateix aconseguir-lo. La unitat de poder de compra és el barem que ens diu quina relació real hi ha d'adquisició segons cada país. Un altre barem de l'EB és el percentatge de població que treballa en serveis públics.
Les estadístiques són escandaloses:
Treball social:
- España (amb ñ perquè quedi clar d'on es parla) 10% de la població activa
- Mitjana de la Unió Europea (UE) 15%
- A Suècia 23%
Despesa pública en suport social:
- España 20% del PIB
- UE 27%
- Suècia 30%
Protecció social:
- España 5000 unitats de poder de compra per habitant
- UE 7000
- Suècia 9000
España té la despesa pública més baixa en protecció social d'Europa
EL PIB d'España és el 93% de l'Europa dels 15, és a dir, formem part dels països rics sense cap mena de dubte, però la despesa social està en el 70%, la diferència per igualar el % de despesa segons el nivell de desenvolupament econòmic significa que farien falta gastar uns 70.000 milions d'euros més en despesa pública. No fer-ho du inevitablement a pobresa de l'estat de benestar. Ens estan escatimant recursos socials descaradament.
Per què passa això, Perquè hi ha un poder de classe soterrat que fa feredat. I per què soterrat? Perquè parlar de diferències de classe a la societat actual és quelcom que està fora del discurs oficial i estigmatitza a qui ho fa servir.
Però hi han classes socials, sense cap mena de dubte. L'estructura del poder i la cultura mediàtica esta fornida pel 30% de la població més rica.
Les classes privilegiades, aquests 30% de la població, fa servir sanitat privada i la resta, el 70% de classes populars, la sanitat pública. La polarització per classe social no beneficia a ningú, ja que la qualitat de la sanitat pública és millor que la privada, i és evident, si estas malalt ves a la pública, ja que és on hi ha la millor assistència. Sols si parlem de qualitat hotelera o de confort la privada té millors prestacions. La mitjana de temps per visita a la sanitat pública d'España és de 4 minuts per malalt quan a la UE és de 20 minuts. La sanitat pública, però, rep una pressió de la privada desviant part de la seva assistència cap a ella, amb el que es genera un parasitisme de l'assistència pública per part de la privada.
Despesa en educació:
- Espanya 4.3% del PIB
- UE 5.2%
- Suècia 7%
Això vol dir que, a secundaria, Espanya dedica una mitjana de 550 hores lectives per alumne i, en canvi, a la UE se'n dediquen 678. Al final del recorregut acadèmic això vol dir un saldo de dos anys menys d'estudi d'uns alumnes respecte als altres.
Igualment, la classe benestant espanyola, el 30%, fa servir l'escola pública a través de l'escola concertada, amb el que estem davant d'un altre parasitisme del sistema públic per les mans privades.
L'aspecte menys desenvolupats de l'EB és el que correspon a les ajudes de les famílies, el que té, de manera especial i punyent, una discriminació de les dones.
Despesa pública en escoles d'infància (guarderies):
- España 2% de PIB
- UE 28%
- Suècia 58%
Ajuda a serveis domiciliaris
- España 2% PIB
- UE 18%
- Suècia 23%
Qui cobreix aquestes deficiències? sobre tot les dones. Els malalts, els vells, els desocupats estan a càrrec de les dones, que tenen tres vegades més de malalties que els altres ciutadans espanyols, i que les manté excloses i elimina del mercat de treball i de la generació de riquesa de la societat.
En resum, ens estan enganyant, ens prenen pel “pito del sereno” i caldria que la població es queixés, sense protesta social no s'aconseguirà res, haurien d'augmentar les vagues i les mobilitzacions, i s'hauria de votar en conseqüència. EL PPSOE que ens governa, i ens governarà, no és ni popular ni socialista, quelcom que eufemísticament posen a les seves sigles. Són una estafa de govern. Els hem d'acomiadar, i urgeix.
Tot això està extret de la conferència de Vicenç Navarro a http://www.youtube.com/watch?v=F9H-FOlP7Mo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada