dijous, 17 de febrer de 2011

Consum i energia


El món és finit, per tant el creixement continuat és impossible, no és pot créixer sempre, hi ha un moment on ens hem d'aturar, és una llei de la natura. L'economia que mou el nostre món -el món liberal capitalista en el que estem immersos- està basat en el creixement constant. És, doncs, un camí condemnat a fracassar inexorablement. Però els dirigents i els governs ens empenyen de manera constant a seguir creixent.

Un creixement del 2% anual vol dir que cada cinquanta anys hem doblat el creixement, el consum, la despesa energètica. No és estrany que anem esgotant el recursos dels que disposem. El creixement de la població humana desborda les previsions que es podien haver fet. I el consum també, sobre tot d'una part de la població, la del primer món, que avui té uns nivells de despesa energètica mai vistos abans en tota la història de la humanitat.

Cap al 1700 hi havia una població mundial més o menys estable, si bé havia hagut un cert creixement, el món contenia un número relativament semblant de població. Podem dir que hi havia hagut un creixement lineal. Fins aquí només fèiem servir l'energia que trobàvem a flor de pell de la terra. A partir d'aquest moment, amb la Il·lustració, el desenvolupament de la tècnica i la ciència i la revolució industrial burgesa capitalista, comencem a fer servir fonts d'energia fòssil, i la població mundial comença a créixer exponencialment.

Amb l'adopció d'aquestes noves fonts d'energia, energies fòssils com carbó i petroli, vam començar a fer servir una energia que havia necessitat milions d'anys en acumular-se. I no només, sinó que aquest consum d'energia fòssil l'hem anat augmentat també exponencialment.

Aquesta energia ens ha possibilitat desenvolupar noves formes de produir i han augmentat els bens i la possibilitat de consumir-los, però, pot seguir això per sempre? Si per a fer això gastem en poc temps una energia que ha necessitat milions d'anys en acumular-se no sembla pas que pugui ser. En una terra finita, si gastem més energia de la que el sistema pot subministrar, inevitablement arribarà un moment en que no n'hi haurà. No cal ser una "lumbrera" per entendre això.

Si ens fixem en el consum del petroli, el 90% del que hem gastat al llarg de la història ha estat consumit els darrers cinquanta anys, el 50% en els darrers vint-i-cinc anys. Com més accelerem l'economia més augmentem aquesta inèrcia. Fins ara, més consumíem més n'extrèiem, però ara ja som en un punt en que enlloc d'aconseguir extreure'n més, començarem a extreure'n menys, i això amb més tecnologia i despesa.

Hi han fonts alternatives d'energia? Segurament sí, però ens cal, sobre tot, d'implementar un nou sistema econòmic en el que el creixement deixi de ser l'eix que emmarqui les relacions humanes. El contrari és impossible per molt que sigui desitjable anar sempre consumint sense parar i per moltes energies que ens vulguem inventar o treure de la màniga. Diuen els governants que si no creixem l'economia s'atura i hi haurà més atur i més crisi, i tenen raó dins del sistema econòmic actual, però seguir creixent indefinidament és simplement impossible, el que cal és canviar el sistema econòmic.

Al món, els països subdesenvolupats d'Àfrica, Amèrica i Àsia, els seus habitants, més de dos mil milions de persones, tenen una despesa de 2000W per persona i any; a EUA, amb 300 milions de persones, la tenen de 12000W/persona i any i a Europa, amb uns altres 300 milions de persones, d'uns 6000W/ persona i any. Està clar que algú ha de deixar de consumir, i jo diria que també està clar qui.

L'energia hauria de ser un bé comú, hauria d'estar en mans de la societat i no de capitals privats, hauria de ser el conjunt social qui determines com obtenir-la, mesurar-la i distribuir-la de manera equitativa. Noves fonts d'energia seran necessàries però cal que passin per la distribució equitativa. I, sobre tot, ens cal entendre que hem de decréixer, hem d'aturar el ritme de consum. En cas contrari anem de dret a la catàstrofe.

Hem de consumir només lo necessari i reflexionar profundament sobre què és realment necessari.

2 comentaris:

  1. Hola
    he anat a veure la peli de la Iciar Bollaín “También la lluvia”, penso que val la pena veure-la.
    És una història d’opressors i oprimits que ens demostra que estem igual que fa 500 anys. L’or que buscava Colom quan va descobrir Amèrica com a bé més preuat, passa a ser l’aigua a dia d'avui, provocant que una multinacional volgués privatitzar-la a Bolívia, a l’any 2000, donant lloc a la nomenada “Guerra de l’Aigua”. Els oprimits, però, segueixen sent els mateixos.
    Aquest món és finit, però sobretot està farcit de “llestos” amb diners i sense escrúpols disposats a privatitzar i a fer negocis multimilionaris amb allò que haurien de considerar-se, com tú dius, béns de tota la humanitat.
    El tema de l’energia té molt a veure amb un article que va surtir al diari Público, el titular del qual era:

    "Millonarios y grandes empresas copan el negocio fotovoltaico."
    "Poseen el 40% de la potencia solar instalada. Entre los propietarios, la Casa de Alba y el futbolista Raúl."

    I entre d’altres coses, com dades, noms, etc. en aquest article també hi trobem perles com aquesta:

    "Ese selecto grupo tiene, al menos, 1.500 MW (sobre un total de más de 4.000), que, con la legislación actual, suponen más de 30.000 millones en subvenciones (con cargo a la tarifa de la luz) durante 25 años."

    http://www.publico.es/dinero/361216/millonarios-y-grandes-empresas-copan-el-negocio-fotovoltaico

    Salutacions,
    @

    ResponElimina
  2. Hola @.
    Sí, el que fins fa uns anys era un bé comú i lliure amb l'esgotament dels recursos va convertint-se en un bé escàs i privat. En aquest món on es fa de la necessitat negoci -n'hi ha quants a qui resulta molt rentable la necessitat aliena- es van privatitzant no sols els productes sinó també els bens naturals, si seguim així arribarà un dia que haurem de pagar per l'aire que respirem.
    Procuraré veure la peli, no l'he vista.
    Salutacions

    ResponElimina