dijous, 10 de febrer de 2011

Programari


Hi ha hagut tres gran esdeveniments que han impulsat el coneixement humà: El llenguatge, l'escriptura i la impremta. Cadascun d'ells ha permès fer un pas de gegant en la comunicació i en l'acumulació de coneixements. Darrerament n'hi ha hagut un altre, la informàtica.

Algú s'imagina que cada cop que escrivíssim qualsevol cosa haguéssim de pagar un canon a algú que va ser tan eixerit com per patentar l'alfabet? O el mateix cada cop que imprimim un llibre, un canon als hereus de Gutenberg? Seria un despropòsit. Doncs això és el que passa amb els programaris privatius. Hi ha algunes privatitzacions -si no totes, gairebé totes- que van en contra del desenvolupament. Aquesta és clarissima.

Això ho van tenir clar tota una serie de persones, entre les que destaca, Richard Stallman, qui, des que va veure com anava funcionant el tema de la informàtica, va proposar-se crear un sistema operatiu, un programari, que fos de lliure accés per a tothom. Hi ha una confusió, però, amb el terme anglès free, que vol dir lliure a la vegada que gratuït. Un programari lliure no sempre ha de ser gratuït, podem haver de pagar el servei que se'ns dóna, però serà "free", lliure, si compleix quatre requisits bàsics.
  • Podem executar el programari quan vulguem i pel que vulguem
  • Podem estudiar el codi font i canviar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats
  • Podem distribuir sense cap restricció el programari a qui vulguem
  • Podem millorar els programes i enviar-los lliurement a tothom

Els programaris privatius, els que forneixen empreses com Microsoft o Apple o Mac, entre altres, restringeixen l'ús, no permeten que canviem el codi, no es poden redistribuir lliurement (això és un delicte), i ens obliguen a passar per l'empresa per a qualsevol necessitat que no estigui contemplada d'antuvi. Restringeixen la llibertat i la comunicació, en definitiva. Això si no filem més prim i resulta que fan accions de monopoli i escruten els ordinadors amb programes  ocults, entre altres coses.

Al darrera del programari lliure hi ha una posició ètica que defensa que tota la humanitat té dret a llegir, escriure, i accedir a les innovacions comunicatives i educatives, amb tota llibertat. Per a atènyer aquest objectiu, Stallman va crear la Free Software Foundation (FSF). Al darrere s'hi han anat sumant un munt de voluntaris d'arreu del món que fan programes en format lliure i els donen a la humanitat.

La qüestió no és intranscendent sinó que té molta importància, una importància de la que sovint la majoria de les persones no se'n adonen, o no volen adonar-se'n. Per exemple les administracions, cadascun dels ordinadors de l'administració, ajuntaments, hospitals, escoles, centres oficials, etc., etc., fan servir programaris privatius i paguen uns diners als propietaris del programari per tenir dret només a fer-ne ús en cada aparell en concret. És a dir, quan compres un ordinador amb un programa de Microsoft, només adquireixes el dret a fer-ne ús en aquell aparell i no en un altre, i sols adquireixes el dret a fer-ne ús, res més. Bé, tot això, a més d'un dineral que paguem entre tots i que va a parar a mans privades, posa les dades de l'administració dins d'un codi que la societat no té cap dret a manipular, i en canvi sí ho pot fer l'empresa en qüestió.

Migrar de programari privatiu a programari lliure implica un xic d'enrenou, però no tant, i és molt saludable, molt més ètic, molt millor pel conjunt social. Es pot fer mica en mica, amb els paquets d'ofimàtica lliures com Open office (malauradament avui tot i lliure lligat a empreses privades) o el darrerament deslligat de cap empresa privada Lliure office. També es pot començar amb els live CD, com els de Ubuntu -tot i que hi han múltiples distribucions- que permeten treballar i fer proves amb el programari lliure sense canviar res de l'ordinador fins que un s'acabi de decidir. De fet qualsevol cosa que vulguis fer amb un ordinador pots estar segur que hi ha un programa lliure que ho permet fer: veure vídeos, escoltar música, escriure, dur comptabilitats, veure fotografies o modificar-les, navegar per Internet, etc., etc..

És curiós observar que individus com Bill Gates, que han acumulat una fortuna enorme explotant a tothom, el que els permet fer caritat i obres socials, es converteixen en persones respectabilissimes i a imitar. En canvi els altres, com Stallman, que no han fet fortunes ni fan caritat, se'ls anomena hackers, idealistes, utòpics, un xic despectivament, però aquests donen la seva feina a la humanitat. Això és el que se'n diu solidaritat.

Per un món més lliure i solidari cal empènyer el programari lliure.


2 comentaris:

  1. Arcadi, gràcies per les teves aportacions.
    La veritat es que tot això del programari lliure a mi em va costar d'entendre perque el vocabulari emprat és molt complicat: programari (lliure o privatiu), codi font, Ubuntu...
    Encara recordo una discussió, pujada de to, amb un amic meu per aquest tema!
    Quan et compres un ordinador, al menys els que formem part d'una generació que vam passar d'esciure en ploma, després amb boli i ara amb ordinador, quan et compres l'andròmina, dic, el que vols es utilitzar-lo fàcilment i el fet de pensar en totes aquestes coses que planteges és complicat.
    Segur que hi ha algun blog, pàgina, llibre o el que sigui, que explica, de manera mooooolt planera què signifiquen totes aquestes paraules, quí és Stallman i la seva tasca, la llei de l'embut Microsoft, ..., ....
    El fet d'entendre-ho fa que t'ho plantegis i diguis "ah, no! ni parlar-ne", però es que de començament passes per sentir-te ignorant i, a més a més, insolidari. Massa coses a païr!

    ResponElimina
  2. Hola Anonim@
    Sí, d'entrada sembla un xic d'enrenou, però molt menys que quan et vas comprar el primer trasto d'aquests. Només cal trencar la inèrcia que du a fer servir el que ens venen sense demanar-nos si estem d'acord amb tot el que significa.
    Programari i maquinari, dues paraules nostres per dir software o hardware, més fàcil.
    I els programaris lliures estan fets de tal manera que són fàcils d'usar, sols cal voler adaptar-se, com canviar de despatx, un xic d'enrenou i ja està.
    Cercaré informació i la posaré en una entrada, per qui vulgui saber.

    ResponElimina