Drets i drets

La declaració universal de drets humans diu, entre altres coses:

• 
  
  Article 19
  
  

Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.

• 
  
  Article 27
  
  

1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Al meu parer aquí hi ha alguna cosa que no quadra. Si preservem el dret dels autors a ser propietaris i decidir què cal fer amb la seva obra, resulta que les altres condicions queden en entredit, i si permetem la lliure difusió dels coneixements aleshores els drets materials -o sigui econòmics- dels autors no poden ser respectats, al menys no en quan a que impliquin una restricció en la difusió i ús per part de la societat de les mateixes. Llibertat per a comprar, diuen alguns, sí, però si no tens diners no pots comprar res. I hi ha un munt de desposseïts. Hi hi ha un munt d'hiper rics que encara en volen més.

Jo diria que els drets en qüestió estan fonamentats en una societat capitalista que tot ho ven i compra, i que fora d'aquest criteris té moltes dificultats en organitzar-se. Quins drets han de prevaldre? De moment la propietat privada és la que preval pel damunt de tota una altra gama de drets que, tot i ser nominalment molt aclamats, sempre van al darrera de l'altra. Tal vegada hauríem d'invertir la prioritat. 

 

Les lleis tipus Sinde i de copyright no sembla que respectin la difusió de la cultura i el coneixement d'una manera lliure. Se'm dirà que als autors han de poder guanyar-se la vida, doncs clar, però potser s'han de trobar uns mecanismes distints de distribució a fi de poder complir els drets d'accés a la cultura. 

 

En un món ric i excedent d'aliments, no sembla de rebut que hi hagi qui es mor de gana. I en un món amb recursos i coneixements per curar malalties tampoc sembla de rebut que hi hagi qui es mor per no poder accedir a una medicació. I en un món saturat de cultura i coneixements no sembla de rebut que els qui no tenen recursos es vegin foragitats de desenvolupar-se com a éssers humans -que ja se sap que "no sólo de pan vive el humano" (allò del hombre no queda ja bé)- per no tenir diners per accedir-hi.

 

Jo entenc que si volem una societat justa cal redistribuir, cal socialitzar, cal eliminar privilegis, cal construir una llibertat fonamentada en la igualtat, cal garantir una vida digna per a tothom i no només per a uns quants, cal empènyer la fraternitat, cal eliminar l'avidesa desenfrenada, cal eliminar idees com això és meu, meu i només meu, ... en fi, sembla que calen prou coses, i no sembla que estiguem a prop d'assolir-les.

La qüestió és, volem una societat justa? I si la volem, com hauria de ser una societat justa?

La primera és fàcil de respondre, la segona ja no. Però hi han respostes, n'hi han.

Clar que hi han respostes per tots els gustos i aquí sembla que topem en una dificultat gran; la ciència -i sobre tot la ciència social- pot dir com han anat les coses, però no pot dir com haurien d'anar. Tot i que algunes ciències així ho pretenen, això ja no seria ciència sinó política, una cosa força desprestigiada, tot i que constitutiva del fet humà.

La política sorgeix de la relació entre els humans. Vulguem o no estem condemnats a viure plegats. Per tan, estem condemnats a fer política.