dimecres, 2 de febrer de 2011

Fets i valors


Un fet és sempre un fet, o és o no és, no hi ha volta de full. El que canvia és la valoració del fet. El fet serà vertader o fals, la valoració serà si és bo o dolent. El fet és descriu per se, explicitament, i la valoració és quelcom que acompanya al fet sense ser-hi explícitament, com un afegit conceptual que ve donat amb la descripció del fet.

L'ètica és dedica a analitzar els valors que donem als fets. La qüestió és, si els fets són objectius, són els valors subjectius? No necessàriament. Els valors són el resultat de la racionalitat, i on hi ha racionalitat hi ha necessàriament objectivitat, el que significa que no tot és igual -subjectiu- sinó que la reflexió sobre els valors ens empeny en alguna direcció que no és indiferent.

Quan donem al valor de bo a quelcom, a un fet,  a una acció, què volem dir amb aquest bo? Una propietat natural del fet? Sembla que quan donem el valor de bo a algun fet estem entrant en un terreny pantanós ja que difícilment podem establir criteris absoluts sobre el que és bo.

Molts pensadors postulen que la naturalesa humana cerca el plaer i que serà bo tot allò que doni plaer. Però és una relació que no està clara i fracassa. És lo bo plaent? No, hi ha moltes coses -i accions- bones que no ens semblaran plaents. És lo plaent bo? De nou no necessàriament, pot ser que alguna cosa o acció que em sigui plaent em generi -a mi o a algú altre- algun mal.

Kant s'adona que fer el bé no comporta necessàriament la felicitat, ans al contrari. Com estipula la seva conducta? Prenen als demés com un fi en si mateixos i no com un mitja. Establint les nostres accions com si haguessin de funcionar a nivell global. Bé, no sembla una mala idea.

Les teories ètiques han postulat bàsicament dues aproximacions a com considerar el bo i el bé. 
L'utilitarisme que cerca aquests valors en les conseqüències. Com més felicitat doni una acció més bona serà. Una felicitat que l'utilitarisme mira a nivell general, del total de la societat. Cal establir criteris normatius socials que impulsin el més gran benestar per al major número de gent. Hi ha un criteri maximitzador i unificador. Aquí queda clar que sempre hi pot haver un petit residu de gent que resti fora de l'equació, i si et toca estar allà, ho tens fotut. D'altra banda, qui determina què és el que dóna plaer? Ells diuen que és la gent qui ho determina ja que tothom té una concepció del que vol dir ser feliç. Clar que aquí falta veure com computes el nivell de felicitat, una cosa força difícil. El plaer no només té quantitat sinó també qualitat, i aquí hi ha un altre problema de valoració.

El liberalisme moral funciona diferent. Parteix de la base que els individus som lliures i iguals i que cada u es lliure de cercar el plaer pel seu compte. Tothom és lliure de fer el que cregui convenient. Aquí la cosa és individualista, un sistema que dóna lloc a la pluralitat de maneres de cercar el plaer, el bé. Els liberals es constitueixen sobre dues concepcions generals, els que ho fan empenyent la llibertat, i els que ho fan empenyent la igualtat. En aquesta teoria el que és més remarcable és que es defensa que tots els individus tenen uns drets inalienables que cap condició pot sostreure'ls-hi, cosa que l'utilitarisme sí permet si és en defensa d'un bé general.

De tots els pensadors de l'ètica i la justícia destaca sobremanera John Rawls. va escriure Una teoria de la justícia (Universitat de Girona 2009) que va significar una revolució en el pensament polític, hi estiguis a favor o no, no hi ha més remei que tenir-la en compte. En ella hi ha pensaments molt interessants sobre el què és la justícia.

En parlaré en un altre entrada que aquesta ja és prou llarga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada