Causes i atzar

Deia en un post anterior que la ciència parteix d'una màxima fonamental, que el món és intel·ligible.

És el món intel·ligible? Bé, si fem ciència hem de suposar que sí, si no, s'ha acabat la ciència. Un no pot establir objectivitats si no pot establir lleis que determinin els fets.

La ciència és per definició determinista. Ara bé, sembla que la realitat s'escapa de la determinació absoluta. El paradigma de la modernitat, de la natura vista com una màquina en la que sabent les condicions d'un moment donat es poden establir les condicions d'un altre moment donat, sembla que avui està esquerdat. La ciència ha hagut d'admetre que hi han aspectes de la realitat que no es poden determinar.

Del determinisme més absolut hem passat a haver de considerar l'atzar com un element de la realitat. Podem postular l'atzar de dues maneres, com una falta de coneixements que ens impedeix establir el determinisme, seria un atzar epistemològic, o com una impossibilitat real d'establir determinismes, seria un atzar ontològic. El primer és fàcilment constatable, ara bé, existeix l'atzar ontològic?

Aquesta pregunta segurament no és una pregunta científica -no totes les preguntes ho són- i sí, en canvi, pot ser una pregunta filosòfica. La ciència vol predir, establir lleis que comprimeixin la realitat. Sovint per a fer això no pot establir precisions absolutes sinó que estableix acords en espais restringits de la realitat. Acords que són funcionals, això sí, però que si sortim del camp restringit -de la demarcació- on els apliquem sempre queden en suspens.

Si el món és intel·ligible vol dir que tot el món és intel·ligible. En el moment en què aparegui solament un esdeveniment imprevisible ja s'ha trencat el postulat anterior. Això és el que du al principi de falsabilitat de Popper. La ciència ha de poder posar-se en qüestió, comprovar-se, en cas contrari no estem fent ciència.

La ciència del determinisme parteix de la idea que la realitat és la suma d'elements simples. Però la realitat acaba mostrant-se tan complexa que això resulta inoperant. Avui ja sabem que les coses són summament complexes, i la realitat ha esdevingut una probabilitat més que un fet estàtic.

Causa o atzar, una equació que dóna molt de si.

Hi ha una fantàstica cançó de Silvio Rodríguez sobre això. potser ni la ciència ni la filosofia poden copsar la realitat última de tot plegat, l'altre manera d'aproximar-se a la realitat, l'art, ens pot, si menys no, comunicar l'astorament que ens provoca. 

De nou Jorge Wagensberg il·lumina aquest tema a Ideas sobre la complejidad del mundo. Tusquets. Barcelona 2007. 1ª Ed. 1985.