dimecres, 19 de gener del 2011

De costums i tradicions


Darrerament hem assistit a la discussió sobre les curses de braus i vergonyosament no s'han tingut en compte en la prohibició els correbous i els bous embolats. L'excusa és que són tradicions arrelades al territori.


Hi ha una estranya inèrcia a perseverar en les tradicions que no deixa de sorprendre'm. Les tradicions són aquelles accions que remeten a la identitat del grup, no a la de l'individu. Costums i tradicions dues cares de la mateixa moneda, però tan diferents.


Jorge Wagensberg parla d'aquest tema en el seu -com d'altra banda tots- recomanable llibre Las raíces triviales de lo fundamental. Metatemas. Tusquets. Barcelona 2010.
Ens diu (pàg. 218):
"Una buena costumbre persevera -trivialmente- por buena costumbre, esto es porqué mantiene todo su sentido y función: una buena paella valenciana, por ejemplo. En cambio, una buena tradición se mantiene -no menos trivialmente- sólo por tradición, porqué su única función benefica para el grupo es no perder identidad...
La diferencia principal entre costumbre y tradición es que la primera persevera sola, la perseverancia de la segunda necesita ayuda profesional...
La costumbre persevera porqué es compatible con la regla fundamental de lo social. En general la tradición la transgrede."


Sembla que es molt més intel·ligent tenir bones costums que bones tradicions, però les inèrcies identitaries en duen a reclamar la pervivència de tradicions que ja no haurien d'existir. Adoptem la bona costum de posar-les, al menys, en quarantena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada