dijous, 20 de gener de 2011

Teoria del coneixement


Diem epistemologia a la disciplina que estudia com coneixem el que coneixem. És a dir el problema del coneixement.

Els clàssics no tenien dubtes que el món era i es tractava d'esbrinar què era el món.

Amb la modernitat la qüestió es trasllada i el que interessa és com sé que això que sé ho sé. Com sé que és veritat? Com sé que existeix res? On s'origina aquest saber? Quins són els fonaments i els límits del coneixement humà?

Quan hi ha d'il·lusió en tot això que en diem saber?

Descartes, preocupat per tot aquest enrenou, dubta de tot el que sap i creu (fins i tot de l'existència de l'estufa que l'escalfa) i cerca una cosa de la que estigui segur absolutament. I la troba, està segur que dubta. Hi ha algú que està dubtant, hi ha algú definitivament. D'això en dirà tenir una idea clara i distinta. És el seu famós Cogito ergo sum!

La cosa que cerca Descartes és trobar un mètode per arribar a la certesa, d'aquí el discurs del mètode. Mètode vol dir camí. El camí de la certesa. El seu camí era el de la racionalitat, la raó com a camí fonamental, segons ell els sentits són enganyosos i n'hem de dubtar.

Per Hume hi ha molt d'il·lusió en el coneixement. Hume estarà en contra d'això i defensarà que el camí està en els sentits, sols puc conèixer el que l'experiència sensible em posa al davant. El camí de l'empirisme.

Com veiem la nit i el dia. Anem bé, doncs. Fàcil la cosa no és.

La modernitat donarà, però, lloc a múltiples mètodes -camins- epistemològics. No és tracta d'una crisi de pensament sinó del resultat del pensament mateix, i dels diferents enfocaments que aquest empra per albirar el coneixement. La raó, els sentits, la psicobiologia, la lògica, la fenomenologia, prioritzaran distintes aproximacions a la qüestió. Una qüestió gens senzilla ja que totes aquestes aproximacions estan imbricades i s'interrelacionen, si n'estires una vas a parar a les altres inevitablement, com en un cistell de cireres.

El que seria interessant és un intent de diàleg entre les distintes aproximacions, un diàleg que costa de trobar, això sí.

Un bon llibre per introduir-se a la qüestió: Josep Lluís Blasco; Tobies Grimaltos. Teoria del coneixement. Universitat de València. 2003.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada