diumenge, 23 de gener de 2011

Ciència i ideologia


Deia abans que la ciència no ha de tenir ideologia, però, és així com està la cosa? Mmmm! Hi han dubtes, dubtes. Bé, els dubtes ens fan avançar en el camí de comprendre la vida.

Avui vivim immersos en la ideologia liberal burgesa que s'inicia amb la Revolució Francesa. La comprensió del món sempre va parella amb la ideologia que domina lo social, és inevitable. El liberalisme burgés va tenir com a resultat una reordenació dels valors socials considerable i aparellat a això apareix una moral i una filosofia política determinada. I, com no, una ciència.

No ha de sorprendre doncs que els principis filosòfics de la Il·lustració liberal fossin els que ajudaven a consolidar els canvis que aquesta classe en ascens defensava. Contra el domini de l'església i l'aristocràcia feudal, basats en els drets adquirits per naixement o sang, calia recórrer a conceptes que justifiquessin la revolució. Llibertat i igualtat van ser els lemes emprats abastament com a crit de canvi. La racionalitat científica pel damunt de consideracions religioses o sobrenaturals. El món concebut com una màquina immensa que es podia controlar. Déu no desapareix però queda relegat a la causa que inicia tot el moviment de la màquina.

La nova física esdevé dinàmica i no estàtica com abans. Les abstraccions teològiques i màgiques passen a ser ara abstraccions en clau de forces en interacció. Tot té propietats, masses, intercanvis, valors, mesures, exactament com el món social que es construeix. El reduccionisme científic es correspon amb el reduccionisme econòmic, tot es pot intercanviar, modificar, transformar, en definitiva comprar i vendre.

El treball passa també a ser una qüestió d'eficiència i productivitat. Els humans passen de ser ànimes per a ser salvades a ser elements de producció, un valor de mercat. Per la burgesia la natura i la humanitat són ara elements dels que treure'n profit.

Curiosament es pren a la màquina com a model dels organismes i no a l'inrevés. La màquina és el símbol de la productivitat burgesa. La vida d'un organisme viu es desfà en separa-lo, en canvi els constituents de la màquina poden reensamblar-se de nou. Són parts que compleixen una funció. Tot esdevé objectivable, reificable -convertit en cosa-, explotable.

La burgesia va haver de defensar també coses que eren mers nominalismes. El lema d'igualtat i llibertat, drets civils i tota la pesca, queda clar que no van ser -ni són avui- per a tots. Clar que, qui fa una revolució amb el lema: "llibertat i igualtat només per uns quants". No cola. No cola? Doncs va colar. Finalment tenim llibertat i igualtat però només per uns quants, uns quants que tenen llibertat per a comprar i vendre, per a posseir propietats, per a tenir mèrits (ara sustentats per la biologia, els més aptes, més que per la teologia o la força). De fet, les desigualtats de les que els burgesos volien alliberar-se es mantenen -i han augmentat- a dia d'avui.

La justícia i la igualtat no sembla que hagin interessat massa ni a l'aristocràcia anterior ni a la burgesia posterior. La pau si, ja que sense pau la productivitat baixa. La pau no garanteix la justícia i hem de reconèixer que quan la justícia està al servei de la pau perd força del que en diríem justícia.

Així que cada món fa el món que la ideologia dominant demanda, sustenta. Lo social determina el coneixement que se cerca. Cal dir també, però, que el que un coneixement científic tingui determinants socials no li treu veridicitat, quedi clar, la crítica no va per aquí.


D'on surt tot això: R. Lewontin; S. Rose; L.J. Kamin. No està en los genes. Racismo, genética e ideologia. Crítica. Barcelona 2009.





5 comentaris:

  1. Hola,

    seguint la teva entrada d'avui, no entenc aquesta frase:

    "Finalment tenim llibertat i igualtat però només per uns quants, uns quants que tenen llibertat per a comprar i vendre, per a posseir propietats, per a tenir mèrits (ara sustentats per la biologia, els més aptes, més que per la teologia o la força)."

    El llibre de referència del que escrius, és un llibre "rèplica" al llibre "El gen egoísta" d'en Richard Dawkins (que us recomano). A mi no em va semblar, en absolut, que en Dawkins defensés la superioritat racial, o el "mèrit del més apte" per defensar la superioritat de cap ésser viu per sobre de qualsevol altre i menys, en termes socials.

    Elena ;-)

    Elena

    ResponElimina
  2. Elena, per mi està clar que no tots tenen la mateixa llibertat, només cal veure el món, no et sembla? I si, Dawkins diu coses molt interessants, però cal veure també els seus detractors que avisen d'incórrer en riscos d'exclusió. Al final, som només uns gens que es van passant de cos en cos? O som alguna cosa més?
    Voldria ser alguna cosa més, però a lo pitjor no hi ha de què.

    ResponElimina
  3. Hola,

    sí, estic plenament d'acord en que no tots tenim la mateixa llibertat, però el que no crec és que en Dawkins defensi, d'alguna manera, aquesta desigualtat, amparant-se en la biologia i la "llei del més apte". De fet, ell parla "d'èxit reproductor" (la base de la teoria de Darwin) però a mi em sembla que en cap cas, utilizat aquest factor per a parlar de diferències socials i econòmiques que justifiquin la llibertat d'uns i l'opressió dels altres.

    En quant a si som quelcom més... bé, seria una llarga discusió ;-)

    De tota manera, tinc pendent llegir-me el llibre d'en Lewontin.

    Elena

    ResponElimina
  4. Per cert,

    per si no te l'has llegit (que segur que sí). Et recomano el llibre d'en Marvin Harris: Teorias sobre la cultura en la era posmoderna".

    Un dels debats més "encesos" és què determina el què: si les idees el comportament, o el comportament les idees.

    Val a dir, que en Harris defensa que és el comportament el que finalment defineix i determina les ideologies (i critica molt i molt la visió biologista del comportament humà).

    Elena ;-)

    ResponElimina
  5. Elena, primer jo no dic enlloc que Dawkins defensi això o allò, de fet ni l'he citat, i, ja que hi som, diré que m'atrau molt el que diu, em sembla summament interessant, jo només poso de relleu que hi han altres aproximacions.
    El llibre de Harris el cito en un altre post, i si em sembla que Harris i el materialisme cultural tenen molta raó, de fet si la infraestructura no funciona no funciona res. Ara bé, la infraestructura no és la cosa (lo social), està al servei de la cosa, o hauria d'estar-ho. O jo voldria que ho estigués, ... Ja ho dius tu lo biologista no ho és tot, alguna cosa fa la cultura. Ni que sigui una petita cosa,
    Abraçades.

    ResponElimina