diumenge, 30 de gener de 2011

L'emergència


En la mecànica clàssica (i està clar que parlem de mecànica, d'alguna cosa referent a la màquina) el conjunt d'un sistema remet sempre als seus components. Hi ha un reduccionisme de les funcionalitats del sistema directament relacionat amb les propietats dels seus components.

Amb tot, sembla evident que hi han estructures que apareixen sense que els seus components ens permetin induir-ne cap possibilitat. Per exemple, un àtom d'hidrogen i dos d'oxigen tenen per separat unes característiques determinades,  però quan es combinen constitueixen una nova estructura en la que apareixen unes característiques que no s'expliquen a partir de les anteriors. Això és el que en diem una emergència. Una paella és el resultat de la combinació de determinats ingredients, arròs, tomàquets, peix, etc, que no contenen en el seu sí la qualitat de paella.

Això és el que significa que el tot és més que la suma de les parts, apareixen sempre característiques noves i imprevisibles. Els sistemes és constitueixen com un tot i no com una simple suma de parts, la seva organització dóna lloc a una funcionalitat que genera propietats noves. Formular així reduccionismes des dels components ens pot dur a resultats equívocs.

Sovint els sistemes vius adquireixen una qualitat autooganitzativa, dinàmica i no estàtica respecte a les condicions anteriors. L'emergència d'una funcionalitat pot ser considerada com el resultat d'un comportament adaptatiu que guii la selecció natural.

L'emergència implica una no predictibilitat. Tot i que algú pot dir, amb raó, que un cop apareguda ja resulta predictible, certament, però ha d'aparèixer primer, no es deduïble d'antuvi, i un cop apareguda cal introduir característiques noves que expliquin el funcionament del sistema i que no existien anteriorment. Els organismes biològics són una emergència que sorgeix de la informació continguda en els gens, i que mostren qualitats que cal considerar-les com una totalitat funcional. Els gens són una emergència que sorgeix de la combinació en un sistema químic de determinades molècules. Les molècules tenen unes característiques particulars que sorgeixen de la combinació de determinats àtoms. La ment és una emergència que sorgeix de la relació de les neurones en un sistema complex. La vida és una emergència que sorgeix de la combinació en un sistema de la matèria inert. L'emergència forma part de la realitat arreu on mirem.

A ningú se li ocorreria determinar les societats des de la mecànica quàntica, sembla que això està fora de lloc, però si hi ha qui vol determinar-les des de la genètica. No sé si està clar ja que un diria que algun sistema ha sorgit entre mig que té dinàmiques particulars. Al menys em genera forces dubtes un reduccionisme tan absolut.

La ciència contemporània tracta amb aquesta dificultat d'impredictibilitat des de les teories del caos, de la mecànica quàntica (basada en la probabilitat), de les estructures dissipatives allunyades de l'equilibri, l'autopoiesi o autoorganització dels sistemes vius, etc.

Sembla que la realitat és una cosa complexa i no reductible a elements simples. L'emergència va en camí contrari que el reduccionisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada