Ciència i ideologia

Deia abans que la ciència no ha de tenir ideologia, però, és així com està la cosa? Mmmm! Hi han dubtes, dubtes. Bé, els dubtes ens fan avançar en el camí de comprendre la vida.

Avui vivim immersos en la ideologia liberal burgesa que s'inicia amb la Revolució Francesa. La comprensió del món sempre va parella amb la ideologia que domina lo social, és inevitable. El liberalisme burgés va tenir com a resultat una reordenació dels valors socials considerable i aparellat a això apareix una moral i una filosofia política determinada. I, com no, una ciència.

No ha de sorprendre doncs que els principis filosòfics de la Il·lustració liberal fossin els que ajudaven a consolidar els canvis que aquesta classe en ascens defensava. Contra el domini de l'església i l'aristocràcia feudal, basats en els drets adquirits per naixement o sang, calia recórrer a conceptes que justifiquessin la revolució. Llibertat i igualtat van ser els lemes emprats abastament com a crit de canvi. La racionalitat científica pel damunt de consideracions religioses o sobrenaturals. El món concebut com una màquina immensa que es podia controlar. Déu no desapareix però queda relegat a la causa que inicia tot el moviment de la màquina.

La nova física esdevé dinàmica i no estàtica com abans. Les abstraccions teològiques i màgiques passen a ser ara abstraccions en clau de forces en interacció. Tot té propietats, masses, intercanvis, valors, mesures, exactament com el món social que es construeix. El reduccionisme científic es correspon amb el reduccionisme econòmic, tot es pot intercanviar, modificar, transformar, en definitiva comprar i vendre.

El treball passa també a ser una qüestió d'eficiència i productivitat. Els humans passen de ser ànimes per a ser salvades a ser elements de producció, un valor de mercat. Per la burgesia la natura i la humanitat són ara elements dels que treure'n profit.

Curiosament es pren a la màquina com a model dels organismes i no a l'inrevés. La màquina és el símbol de la productivitat burgesa. La vida d'un organisme viu es desfà en separa-lo, en canvi els constituents de la màquina poden reensamblar-se de nou. Són parts que compleixen una funció. Tot esdevé objectivable, reificable -convertit en cosa-, explotable.

La burgesia va haver de defensar també coses que eren mers nominalismes. El lema d'igualtat i llibertat, drets civils i tota la pesca, queda clar que no van ser -ni són avui- per a tots. Clar que, qui fa una revolució amb el lema: "llibertat i igualtat només per uns quants". No cola. No cola? Doncs va colar. Finalment tenim llibertat i igualtat però només per uns quants, uns quants que tenen llibertat per a comprar i vendre, per a posseir propietats, per a tenir mèrits (ara sustentats per la biologia, els més aptes, més que per la teologia o la força). De fet, les desigualtats de les que els burgesos volien alliberar-se es mantenen -i han augmentat- a dia d'avui.

La justícia i la igualtat no sembla que hagin interessat massa ni a l'aristocràcia anterior ni a la burgesia posterior. La pau si, ja que sense pau la productivitat baixa. La pau no garanteix la justícia i hem de reconèixer que quan la justícia està al servei de la pau perd força del que en diríem justícia.

Així que cada món fa el món que la ideologia dominant demanda, sustenta. Lo social determina el coneixement que se cerca. Cal dir també, però, que el que un coneixement científic tingui determinants socials no li treu veridicitat, quedi clar, la crítica no va per aquí.

D'on surt tot això: R. Lewontin; S. Rose; L.J. Kamin. No està en los genes. Racismo, genética e ideologia. Crítica. Barcelona 2009.